Tarda de xafogor a Granollers. Després d'un matí estiuenc, la calor acumulada va deixar caure un ruixat sobre Granollers que no va dissipar la sensació de "no sé que tinc" degut a l'alta temperatura que havia al Pavelló vell. Potser va ser això el que va ensopir una mica l'equip amb el "míster" inclòs; o que ja havia una predisposició inicial abans de començar el partit; o que ja està tot donat i beneit en aquesta lliga i hem acabat la trempera que ens ha acompanyat en els darrers partits. Potser no és res de tot això o la suma de tot plegat. No ho sé, però el partit, la pista, el contrari i la suma de tot plegat s'anava fent una pendent que s'inclinava segon a segon fins a convertir-se en una paret vertical impossible de saltar. Cal dir també, que en algun moment -segon quart- van aparèixer per demostrar que quan volem també sabem jugar, però tot plegat va ser un miratge que es va esvair amb la velocitat que havia arribat.

No ha estat fàcil, però al final els dos punts s'han quedat a casa, tot i que l'actuació arbitral ha estat necessitada d'un bon reciclatge.
No hem assistit a un bon partit, però el marcador ha fet justícia a l'equip local que amb una avantatja minsa al llarg dels tres primers quarts, ha accelerat en els darrers cinc minuts finals anul·lant les pretensions dels mataronins i controlant el joc fins a l'últim segon.
Tot i les ganes que posen els nostres -és norma en ells-, avui hem tornat a estar poc encertats en els tirs a cistella. Esperem que sigui quelcom passatger.
La victòria d'avui ens afiança en un merescut cinquè lloc i per aquells que es preguntaven en els "foros": "Qui són aquests de l'AECAM?" Doncs queda clar que segurament som la sorpresa d'aquest grup.
Endavant equip!

Estem com una moto. Tercera victòria consecutiva en 7 dies. No està gens malament. Tot i que els de Santa Coloma van plantejar un joc seriós amb una bona defensa i passes llargs buscant el contraatac, els nostres van estar molt atents per tallar aquestes jugades amb rapidesa i interceptar les pilotes enverinades.

Ahir no vam estar tan encertats en els tirs com el passat dimecres, - aquell va ser “El Partit Perfecte” molt difícil de superar, que no d’igualar, eh!- però van mantenir el bon moment defensiu i la rapidesa en el joc que tan bons moments ens està fent passar.
Destacar l’apunt negatiu de la mala sort que arrossega l’Uri amb la lesió per enèsima vegada del turmell, i que el va portar a la banqueta ja en el primer quart. Des de d’aquí li donem ànims, esperem que no sigui massa cosa i que es recuperi aviat.

Ahir dimecres vam rebre a casa nostra a les torres de l'Alt Empordà per jugar un partit ajornat en el seu moment. I des de les 20 h. el Pavelló de Santa -grades i banqueta- vam viure una tarda memorable. Amb un joc seriós, sense concessions en defensa, i imposant el nostre ritme a la pista, l'AECAM va anar enderrocant les muralles de la fortalesa del Figueres que poca cosa van poder fer, a part de no creure's que els últims de la classe els estaven repassant quart darrera quart. I es que no vam perdre ni un. I es que avui sí que ens ha acompanyat el tir, per fi.
Cal trepitjar de peus a terra, però, ja que davant d'un altre equip més proper a l'àrea metropolitana de Barcelona hagués set més complicat obtenir una victòria com la d'ahir, perquè l'ADEPAF FIGUERES és un conjunt que juga a bàsquet, i només a bàsquet, amb una bona tècnica i una temible alçada que fa mal sota cistella. A més, de ser una banqueta disciplinada i molt respectuosa amb les decisions arbitrals.
Des de les grades... Què més dir? Ens ho hem passat genial. Suposo que en algun moment podem haver semblat desconsiderats -demanant alguna decisió arbitral més, volent que s'anotés alguna falta més a excel·lents jugadors únicament per això, per ser bons...- Malgrat tot, s'ha de tenir en compte que l'eufòria d'estar jugant bé i guanyant a un del "cocos" del grup, de vegades, fa que es pugui dir alguna bajanada malsonant o fora de lloc. Les nostres disculpes si ha estat així, encara que, amb tota seguretat, ho seguirem fent. Culpa de l'adrenalina.
Equips, ens heu fet passar una tarda fantàstica on hem pogut alliberar tensió que ens ha abaixat el nivell d'estrès que la feina, els estudis o la rutina quotidiana ens imposa dia rere dia. Gràcies a tots.

Avui hem jugat bé, hem defensat bé i en un moment del partit, cap al final, hem afinat el tir i ens hem desenganxat d'un adversari que, nerviós, veia com els últims de la taula es distanciaven en el marcador sense poder fer gran cosa per evitar-ho.
Aquest és el camí. Recordar en cada partit que el nostre nivell no té res que envejar al de l'adversari, defensar com ho estem fent fins ara i perdre la por en els tirs a cistella. Endavant Aecam!