Tercer partit i no aixequem cap. Només hem necessitat deu minuts per deixar-lo escapar . Deu minuts escassos per demostrar que som capaços de viatjar a Bàbia i instal·lar-nos en aquest bonic país un assolellat dissabte pel matí. I es que el primer quart ha estat la clau del partit. Tot un quart on nosaltres hem estat desapareguts. Desgavell que l'equip visitant ha aprofitat per distanciar-se uns 15 punts en el marcador i que després han costat molt de rebaixar. Espessos davant d'un adversari ràpid, que ha posat ganes i amb molt bon tir de tres punts, però, segurament, el més assequible que hem tingut fins ara. Final emocionant amb victòria merescuda de l'equip visitant (61-63).

I bonica utilització de l'Estació del Nord com a poliesportiu. Bonica també la matinada per anar a jugar el segon partit d'aquesta fase regular. La que no ha set tan bonica és la derrota que els de Santa hem patit davant d'un Roser agressiu i ràpid que no hem sabut aturar més de dos parts. Com ja és habitual en els nostres la baixa afectivitat en els tirs lliures també ha ajudat a que els de Barcelona s'allunyessin cada cop més fins a el resultat final de 97 - 50. Tots sabíem que el partit era complicat i l'adversari dur, però ens ha faltat convenciment, força i efectivitat en una pista amb un bonic mural.

Aquesta tarda freda de dissabte hem assistit a un emocionant partit entre els seniors de Santa i els de Lloret. Un partit que ha necessitat d'una pròrroga per decidir quin dels dos equips s'embutxacava els dos punts.
Hem vist en acció al míster del nostre conjunt en acció i hem patit fins a l'ultim moment ja l'avantatja de dos i un punt saltava d'un equip a l'altre en el marcador i posava dels nervis al públic assistent en les grades.
Tot i l'emoció cal afegir que en certs moments, molts, la precisió en els tirs també deixava molt que desitjar.
Final feliç pels locals que han estat més encertats en els darrers moments i satisfacció pels seguidors de l'AECAM que han obsequiat als jugadors amb una forta ovació.

Aquesta ha estat la clau del partit, la precisió. I es que seguim mancats d'una bona punteria a cistella. Si avui haguéssim estat més encertats en els tirs a cistella potser la diferència de 12 punts s'hagués convertit en 2, o en una pròrroga o, qui sap, en una victòria. Perquè les ganes ja hi són, la sang necessària per plantar cara a un equip amb torres que acoquinen, també, i l'esperit d'equip que se sap fort perquè tothom és indispensable, ja fa anys que hi és. Així doncs s'hauria de posar fil a l'agulla i millorar el punt dèbil: els llançaments.

El partit va tenir un començament tímid, de prendre mides al contrari i situar-se en la pista. Va continuar amb un tu a tu al llarg de les dues primeres parts. En el començament de la tercera part vàrem tenir uns moments de dubtes que el grup local va aprofitar per esgarrapar una avantatja de 14 punts que ja no va ser possible rebaixar. Tot i un final de partit accelerat amb possibilitats de rebaixar algun punt, les imprecisions a cistella no van fer possible escurçar la distància en el marcador que es va tancar amb un 54 a 42 a favor de l'equip Empordanès.